GRAFFITI

Una obra tridimensional és una obra que ocupa un volum a l'espai i, per tant, es por observar des de diferents punts de vista.

Tipus d'escultures:

-En relleu: Les formes volumètriques apareixen adherides a una superfície que fa de fons o suport. Permet nomes una visió frontal o lleument lateral.

-Exempta: Representa un volum complet i pot observar-se de qualsevol punt de vista.

Tècniques tridimensionals:

-El modelatge és un procediment additiu que consisteix a donar forma a un material modelable. Se sol utilitzar argila, que, en coure-la, s'endureix i rep el nom de terracota.

-La talla consisteix a retirar material (tallant, cisellant o per abrasió) d'un bloc inicial, fins a obtenir la forma que ens interessa. Se sol utilitzar pedra i fusta, però també vori, os...

-El buidatge consisteix en la creació d'obres utilitzant un motlle realitzat prèviament a partir d'una figura; aixó permet obtenir diverses copies iguals de l'obra. Els models poden ser de guix o de materials plàstics.

-L'assemblage consisteix a unir diferents objectes com ara llistons de ferro, fusta, cordes... de la manera més extravagant.

SABER VEURE-HI

Observar tècniques de gravat
El gravat és un procés que permet obtenir una sèrie d'imatges idèntiques a partir d'una planxa o matriu . Hi ha diferents tècniques per obtenir gravats.
-Gravat en profunditat o calcografia . Es practica sobre planxes de metall . Per general la imatge , de primer , es fan incisions o solcs a la planxa de metall seguint el dibuix ; després , s'entinta la planxa i s'estampen al paper les línies o àrees que estaven enfonsades a la planxa .
-Gravat en relleu . Es fa sobre planxes de fusta o linòleum fent-ho incisions amb gúbies o altres eines . L'estampació es pot dur a terme manualment , sense necessitat d'un tòrcul.
-Litografia . Es basa en el principi de repulsió entre l'aigua i el greix . Es dibuixa amb materials greixosos sobre la matriu , de pedra calcària i porosa ; desp´res s'hi aplica un àcid que impermeabilitza les zones sense dibuix i desp´res de mullar la planxa , s'entinta amb un roleu.
-Serigrafia . Es treballa sobre una tela de seda tensada en un bastidor : es cobreixen amb cola les zones que no es volen imprimir .
1.Francisco de Goya va realitzar ka sèrie Capritxos amb la tècnica del gravat en profunditat o calcografia . Busca documentació sobre aquest tipus de gravat i observa'n les característiques.
Capritxos (castellà: Caprichos) és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya. La primera edició data del 1799 i va tenir força problemes amb la Inquisició.
Constitueixen una col·lecció d'estampes caricaturesques de gran qualitat tècnica que satiritzen amb una extrema ironia la follia universal, les supersticions, el fanatisme, la ignorància, la incapacitat dels governants i la decadència de la raó. Mitjançant el ridícul, l'extravagància i la fantasia, confegeix una crítica lúcida dels vicis i errors de la societat espanyola del segle XVIII i de la humanitat en general.
2.Compara els diferents tipus de gravat que s'han vist en aquesta pàgina . En quins creus que l'estampa quedarà invertida respecte de la matriu ? Explica la resposta .

Nombre con dos puntos de fuga

Textura con bolígrafo

BODEGÓN

Vassili Vassílievitx Kandinski

Vassili Vassílievitx Kandinski , amb el cognom sovint escrit Kandinsky) (Moscouel 4 de desembre de 1866 - Neuilly-sur-Seine, 13 de desembre de 1944) fou un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura.

El 1871 la seva família es trasllada a Odessa. De 1886 a 1889 estudia Dret a Moscou. El 1896 rebutja una plaça docent a la Universitat de Dopart per a estudiar Art a Munic.

El 1901 funda el grup Phalanx, el propòsit principal del qual és introduir les avantguardes franceses al provincià ambient muniquès, motiu pel qual obre una escola on imparteix classes. Les seves pintures dels primers anys del segle són paisatges executats amb espàtula, ombrívols en un principi, però que després adquiriran una intensitat gairebé fauve; també pinta temes fantàstics basats en tradicions russes o en l'edat mitjana alemanya; aquest període està marcat per l'experimentació tècnica, en particular per l'ús del tremp sobre paper fos, per tal de donar una impressió de superfície transparent, il·luminada des de darrere. La consistència tonal del clarobscur emfasitza l'esquema i esborra la distinció entre les figures i el fons, i en resulta una composició quasi abstracta.

El 1902 exposa per primer cop amb la Sezession de Berlín i realitza les seves primeres xilografies. El 1903 i el 1904 viatja per Itàlia, els Països Baixos i l'Àfrica i visita Rússia. El 1904 exposa al Saló de Tardor de París.

El 1909 és elegit president del Neue Künstlervereinigung München (NKVM). La primera exposició del grup té lloc a la galeria Tannhäuser de Munic aquell mateix any. Cap a finals de la dècada, les pintures de Kandinski denoten una gran tendència a la planitud per l'equivalència en intensitat de les àrees de color i la superfície lluent que destrueix qualsevol il·lusió de profunditat. Les sèries de quadres de genets en combat comencen el 1909, on la línia de l'horitzó s'hi va eradicant gradualment, d'igual manera que d'altres referències espacials.

TECNICA SECA:

TECNICAS HUMEDAS: